No obstant, el fenomen
tindrà com efecte negatiu un increment de la competència dels destins que
ofereixin sol i platja donat que la creixent calor a l’estiu farà “menys
confortable” l’estància i desplaçarà el turista estranger cap als països nòrdics.
A les comarques de
l’interior també s’hi notarà aquest increment de la competència, ja que
l’increment de les temperatures a la costa mediterrània oriental provocarà un
flux cap al nord, zones com el litoral cantàbric i gallec.
Tot i així, no perdrà el seu
client habitual, sinó que aquest es repartirà al llarg de la resta de mesos de
l’any allargant la temporada fins als 10 mesos anuals, posat que els hiverns
també seran més suaus. Aquest aspecte derivat del canvi climàtic s’ha de veure
com una oportunitat per a superar la “lacra” de l’estacionalitat, que limita la
temporada turística tant a la costa com a la muntanya.
Però els efectes del canvi
climàtic també tindràs fenòmens negatius que afectaran directament l’oferta
turística, com per exemple, la pèrdua de platges, la disminució de la
diversitat i la reducció dels recursos hídrics com amenaces que deuríem
afrontar.
La moderació del fred
hivernal i el descens de les precipitacions (en un 10% en les pròximes dècades
fins a mitjans de segle) també tindrà conseqüències sobre el turisme de
muntanya que, encara que continuarà registrant bones temporades de neu, seran
menors i, les pistes de les cotes més baixes hauran de traslladar-se o reorientar
la seva oferta.
Aquesta nova situació
obligarà als empresaris del sector que vulguin continuar amb el seu negoci a
adaptar-se. Es tracta d’adaptar les infraestructures turístiques i que cada
empresari inici un procés de mitigació i adaptació a aquest canvi mitjançant
construccions sostenibles, un major aprofitament dels recursos i generalitzar l’ús
de les energies renovables, entre altres mesures.
