diumenge, 7 d’octubre del 2012

1.2. EL COST DELS JOCS OLÍMPICS DE LONDRES I LA DESPESA ECONÓMICA TURÍSTICA

Jocs Olímpics de Londres de 2012
No és senzill avaluar el cost - benefici d'un esdeveniment com el dels jocs olímpics, ja que la seva celebració implica una important despesa per part del govern en l'organització de l'esdeveniment i en la construcció d'instal·lacions especials. D'altra banda, es presenta una gran vessa de despeses turístiques, publicitaries i de drets relacionats amb la celebració esportiva.

És clar que la despesa dels turistes originat pels jocs olímpics en pràcticament set setmanes no aconsegueix rescabalar el govern les inversions i despeses. Per fer una avaluació del cost i dels beneficis de la celebració d'aquest gran esdeveniment s'han de tenir en compte els efectes a llarg termini que resultaran de la inversió i vessa econòmica que hagin estat detonades per la gana que tindrà el món per realitzar noves inversions a Gran Bretanya.

VISA, l'empresa internacional de targetes de crèdit, va donar a conèixer un estudi per avaluar l'impacte de la despesa dels turistes internacionals i del seu efecte multiplicador en l'economia de Gran Bretanya amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics 2012. L'estudi assenyala que la despesa representarà, en el termini d'aquestes set setmanes, un increment del 18%.

Així mateix, l'estudi indica l'impacte que tindrà al llarg d'aquest any i fins al 2015. El 2012 serà del 0.08% del PIB i del 0,35% del PIB si es considera el període d'aquest any fins al 2015. Les xifres assenyalades corresponen al significat d'aquesta despesa en l'economia de la Gran Bretanya, on els principals beneficiaris seran els petits establiments minoristes i tota la indústria relacionada amb el turisme. No obstant això, el benefici financer directe per al govern d'aquest país es donarà a través dels impostos que recapti de manera addicional per la major despesa dels visitants i de l'efecte que tingui en el comerç i en l'oferta de béns i serveis. És clar que el benefici que pugui rebre serà inferior al cost en què va incórrer amb motiu de l'organització dels jocs olímpics, l'1% del PIB.

El Govern britànic va destinar prop de 14 mil 500 milions de dòlars per a l'esdeveniment que, segons els organitzadors, suposaria un milió de visitants més per dia, respecte a la mitjana rebuda durant aquesta època de l'any a Londres. No obstant això, l'impacte de les multituds en els comerços locals no va complir amb les expectatives, ja que gran part dels londinencs van planejar les seves vacances d'estiu fora de la ciutat o treballar des de casa. Una part dels visitants habituals van preferir, pel que sembla, evitar la capital per por a una saturació del transport i una inflació dels preus. Els espectadors que van venir a veure les proves i les delegacions esportives només van satisfer parcialment el buit. La venda de productes derivats, de banderes o d'una mica més de cervesa que de costum tampoc sembla haver impulsat el comerç.

Així doncs, l'organització dels Jocs Olímpics de Londres de l'any 2012 implica una despesa per al govern, el qual no es va a compensar amb l'ingrés per turisme, dels que assisteixin al gran esdeveniment. L'important és que aquesta despesa pugui ser financiada sanament pel govern del país seu i que l'efecte d'aquest esdeveniment en atraure inversions nacionals i externes sigui prou benèfic per al país, prou com per a considerar que els Jocs Olímpics 2012 són un element detonador d'activitat econòmica, que d'altra manera no s'hagués presentat.

1.1. REGIONS BENEFICIÀRIES TURÍSTICAMENT

DIVISIÓ EN REGIONS DE LA OMT:

1.- Europa
      - Europa del Nord
      - Europa Occidental
      - Europa Central/ Oriental
      - Europa Meridional /  Mediterrània
2.- Àsia i el Pacífic
Assenyalades: regions beneficiàries
      - Àsia del Nord-est
      - Àsia del Sud-est
      - Oceania
      - Àsia Meridional
3.- Amèriques
       - Amèrica del Nord
       - El Carib
       - Amèrica Central
       - Amèrica del Sud
4.- Àfrica
       - Àfrica del Nord
       - Àfrica del Sud
5.- Orient mig 


Europa ha rebut 504 milions de turistes internacionals en el 2011, seguida d’Àsia i el Pacífic amb 217 milions de turistes sent així la segona regió del món més beneficiada. Amb certa diferència trobem les Amèriques amb 156.6  milions de turistes rebuts. Les regions menys beneficiades podem dir que son l’Orient Mig amb 55.4 milions de turistes i Àfrica amb 50.2 milions de turistes internacionals.

A Europa trobem que Europa Meridional/ Mediterrània és la que més ha destacat positivament amb 182.2 milions de turistes internacionals, seguida d’Europa Occidental amb 159 milions. Els països que menys han sortit beneficiats han sigut Europa del nord amb 59.3 milions de turistes seguida d’Europa Central / Oriental amb 103.5 milions de turistes.

A Àsia i el Pacífic trobem que Àsia del Nord-est és la més destacada positivament amb 115.8 milions de turistes internacionals seguida d’Àsia del Sud-est amb 77.2 milions. Negativament parlant, ens trobaríem amb Oceania amb 11.7 milions de turistes seguida molt properament d’Àsia Meridional amb 12.4 milions de turistes internacionals.

Parlant d’Amèrica trobem que Amèrica del Nord és el lloc més destacat positivament amb 101.7 milions de turistes internacionals rebuts. Hi ha una forta davallada a la resta de regions deixant-nos, la següent més elevada amb 25.8 milions de turistes. Encara que les xifres més baixes registrades han sigut a l’Amèrica Central amb 8.3 milions de turistes internacionals rebuts.

A l’Orient Mitjà, com ja hem dit abans, rebia 55.4 milions de turistes internacionals a l’any.

Per últim, ens trobem amb l’Àfrica, on la xifra més alta registrada ha sigut a l’Àfrica Subsahariana amb 33.1 milions de turistes internacionals. La següent xifra, la més baixa, pertany a l’Àfrica del Nord amb 17.1 milions de turistes internacionals.